Gaspatxo de síndria!!!

Un sopar pendent des de feia molt de temps, han hagut de passar dos pisos per a fer-lo...i quan el rentaplats va entrar a casa...ja no tenia excusa... Vem escollir data, un mes vista, i... pensar el menú....va sortir tot rodó, excepte la baixa d'un dels convidats...un sopar per 7 que en el darrer moment va ser per 6!

D'entrada: uns musclos al vapor...musclos de roca, ara que estan tan bons, oberts en una paella amb un raig de vi blanc i tapada!!!

De primer...un plat d'estiu que a mi m'encanta...el gaspatxo...

Dubtava entre fer un gaspatxo de cireres o de síndria, com avui en dia és possible comprar síndries sense llavors, no em va costar massa decidir-me i la recepta la vaig treure de l'especial CUINA Primavera-Estiu de l'any passat com sempre versionada.

Per a 7 persones

750 grs de síndria

6 tomàquets pera (sense pell)

1 ceba tendra petita

1 tros de pebrot vermell

1 all tendre 

1 tros de cogombre sense llavors

sal

pebre negre

Una mica d'oli d'oliva

(no hi vaig posar vinagre, hi havia un convidat que no li agrada el vinagre!!!)

Triturem la síndria, els tomàquets sense pells (bullim aigua calenta i quan bull, escaldem els tomàquets dos segons, la pell sortirà molt fàcil), la ceba i l'all tendre, el pebrot i el cogombre. Tot dins el got triturador (en el meu cas, dins la thermomix!!). 

No hi vaig posar ni sal ni oli fins al final, per no alterar el color, i de pebre molt poc.

Ho vaig servir amb una gamba pelada i passada per la paella amb un toc de mel i una mica de pebre negre i unes ulles d'alfàbrega.

Fresquet i bo!!!

Prat florit by Els Fruits Sabrosos

Per agrair a la Bet i a la Mireia, de Els Fruits Saborosos, tot el diumenge que ens van organitzar faig aquest post... aquest deliciós cafè al Restaurant de la Mireia: Les Fonts a Vila-Rodona va ser quasi el que va acabar amb una trobada de bloguers a l'Alt Camp...

Un prat florit és el que ens va faltar, doncs la pluja va fer acte de presència i va provocar un canvi de plans...llàstima doncs, les cireres quan són més bones són acabades de collir...i, no va poder ser! Queda pendent fer-ho!

I les galetes que acompanyen el cafè, són del seu prat florit!!!

La Bet i la Mireia tenen a la seva pàgina web totes les melmelades que elaboren, i també tenen un blog on van penjant receptes com els d'aquestes galetes que jo he reproduït, la recepta aquí...

Els colors que jo he fet servir, els que tinc vaja, són de Wilton, vermell, verd i violeta...

Queda una massa perfecte per a treballar-la

Boníssimes!!!!

 Diumenge nou del matí, ens trobem a l'estació de tren de Reus amb la Dolça, la Sara i la M Glòria i coneixem a la Mon...continuem cap a Montferri i allà les organitzadores: la Bet i la Mireia que ens van oferir un detall molt dolç!!!, i retrobem la Nani, el Manel i la Marina, la Mar i el Javier, i coneixem els que ens faltaven,  la família Bolet: Judith, Yves i l'Àitor, i a  la Conxita i el Jordi...

Visita a les caves VIVES AMBRÒS, de la mà de L'Enric Vives vem fer el recorregut...per acabar amb una degustació de tres dels seus caves...

El Mini-Pol també venia i la veritat que quan vas amb un petit...estàs pendent d'altres coses.. per això he començat el  post pel final!!! Tot i del que va explicar l'Enric encar vaig escoltar força!!!!

Els caves ens van agradar molt, la millor hora per fer una cata al matí, malgrat l'estómac buit! Queda pendent tastar el recent guardonat com a millor cava al GRAN RESERVA JUJOL fermentat en barrica...ha de ser una delícia!!!

Després cap a Vila-Rodona, a la Cooperativa Agrícola, un espai modernista al bell mig de la Ruta del Cister. Allà el Sr.Cabanes ens va fer tot el recorregut entre tines enormes i arcades modernistes, una preciositat...miraves al sostre...i et perdies amb els detalls...

Per acabar la visita a la Cooperativa un tast de melmelades...de totes les melmelades que fan...en total 50, des de les típiques fins a les més diferents, potser la d'all, no? totes boníssimes. No sé en quin quedar-me però la de calçot, està brutal...mentre les menjàvem els plats per combinar-les m'anaven passant pel cap...em va entrar una gana de sobte!!!

La pluja...la collida de cireres queda pendent!!! (missatge per la Bet i la Mireia, ;)!!!) L'explicació que va fer l'Albert, marit de la Bet, sobre les cireres me la vaig perdre... (ups!) Però la 4/84 la vaig tastar i vaig aclarir que la picota no és un tipus de cirera (com molts pensàvem) si no una manera de collir-les!!!

I cap a dinar!!! Al Restaurant de la Mireia: LES FONTS ens van oferir un bufet molt extens i tot boníssim. Ens van animar a que portéssim quelcom, jo volia fer un Pa de Nous, però va ser un cap de setmana força mogudet i no vaig organitzar-me bé per fer-lo (apa, un altre pendent!).

Una molt bona sobre taula per arrodonir un dia perfecte. Retrobaments i conèixer noves cares, tot un món això dels bloguers!!!! Més o menys rellevants, a tots ens agrada dir la nostra!!!

Bet i Mireia, gràcies per tot, i mil petons!!!

Menja't el Mercat!!!

El dia 31 de Maig a les sis de la tarda feien el "MENJA'T EL MERCAT"...al Mercat Central de Reus. Per 1,5€ pots degustar les tapes (o beguda) que elaboren les parades del Mercat. En total 37 parades que oferien la seva tapa!!!!

En vem tastar bastantes, aquí una petita mostra:

Mini hamburguesa de bou de Nebraska!!!
DANIEL SALINAS

Bunyols de bacallà especials!!
PESCA SALADA HERNANDEZ

FRUITES PAQUI
Va fer meló amb pernil, macedònia i espardenyes!

XARCUTERIA Mª DEL CARME
Caldereta de mandonguilles

POLLERIA MªTERESA GAVALDÀ
La Mª Teresa ens va fer Menjablanc

Croquetes amb pernil
CASA PLADEVALL

PEIXATERIA ANTÒNIA
Musclos a la Marinera

I moltes més que no vem poder tastar, però que hi eren!!!

Per nosaltres enguany la tapa més bona de les que vem tastar (és clar!) va ser aquesta:

BESORA
Mini clotxa amb llonganissa

 Una cosa tan senzilla com un tros de pa buidat pel mig, una mica de ceba, la llonganissa (botifarra pels de Barcelona) i el toc final...salsa de tomàquet pel damunt. Tot boníssim!!!

Gràcies a  AMERSAM vem podir d'aquest berenar-sopar variat!!!

Això és Can Fabes...

Com passa el temps, sembla que va ser ahir que en feia 30...i com han canviat les coses...si llavors m'haguessin dit com estaria als 40... els hagués tractat de bojos...i m'agrada!!! 

M'agrada haver viscut tot el que he viscut, m'agrada el que m'ha portat fins aquí, i m'agrada el futur que m'espera...enamoradíssima de la vida, de la meva parella i del nostre fill...benvolguts 40!!!

Per a celebra-ho sopar a Can Fabes a St.Celoni...havia de ser una sorpresa, i sort que no ho va ser...no ho hagués suportat...per sort el dia va arribar i tocava ser la pitjor mare del món...abandonament del mini-pol amb els avis...el nen encantat, jo...amb un sentiment de mala-mare horrorós...que em va passar quan ens assentàvem a taula...

Ja en tinc 40!!!

A Can Fabes, tot un 2 estrelles Michelin

Anem doncs... pel MENU DE TEMPORADA amb MARIDATGE

Aperitius

Per començar dues copes de cava...una bona manera de començar un àpat que ens tindria assentats en aquella taula quasi 4 hores...i no ens vem adonar que el temps passava...érem allà asseguts en aquella taula sense adonar-nos del que estava passant al nostre voltant ( el restaurant estava ple i no ho semblava pas!!!) Em sap greu que del maridatge no en vaig fer fotos...em queden ara quatre pinzellades...i de noms i anyades...quasi ni un...en general, molt satisfeta del maridatge...llàstima de no saber que és el que vem beure...L'Alejandro...el somelier em matarà!!!!

Un cava, RIMARTS...un Penedés, 40 mesos en barrica...amb unes bombolles petites que pujàvem a tota velocitat...començàvem bé!!!

El cava ens va acompanyar tots els aperitius...vem començar amb un bastonet folrat de bacon de la Toscana i unes patates fregides amb margarina i pernil. Per continuar amb una amanida de primavera i una remolatxa emulsionada sobre mascarpone. I per acabar un blinis amb ous de salmó i una torrada amb orenga i pop.

Els aperitius per obrir boca...

I comencem l'àpat:

Ostres sobre Bloody Mary

Primera sorpresa el vi: un rosat escumós de Pinell de Brai fermentat en àmfora...i l'ostra...sense comentaris, amb bloody mary...començàvem moooolt bé...

Pa d'espelta:

Tàrtar de vedella blanca amb tronja

Un xacolí de la zona de Zarautz-Guetaria que li esqueia a la perfecció a aquest tàrtar de vedella...carnota..blanca... amb molt de gust de taronja...

Escamarlans i Ravioli obert de ceba

Marestel un vi blanc de la Savoia francesa per acompanyar aquest ravioli obert amb la ceba caramel·litzada al fons, cobert d'una beixamel de mantega...i...escamarlans...boníssim..

Arròs cremós amb rabassoles

Malus Mama, una sidra de Sant Sebastià fermentada 1 any en barrica i un plaer per al paladar va maridar a la perfecció amb un arròs cremós, que no li vem trobar gaire cremós, però si fet al seu punt amb múrgoles i foie...un arròs excepcional...i el toc de la poma...genial...

Aquí es veu el foie!!!

Aquí es veuen les rabassoles o múrgoles!

Peix de la llotja de Blanes amb caneló de carbassó

Aquell dia va ser el pagre amb un caneló de carbassó, acompanyat amb cervesa artesanal, de Mediona, em fa l'efecte que es deia Setembre de la masia Ales Agullons de Sant Joan de Mediona (Alt Penedès), jo no sóc massa de cervesa, em va agradar, potser un pèl àcida...però ja ho té la cervesa,no?

Al menú podies triar porcell o xai, i tots els comensals havien de triar el mateix...al no ser massa de carn ho vaig plantejar i ens van canviar el menú.



Carré de vedella amb carxofes per l'Albert...(la vedella molt tendre, evidentment que la vaig tastar!!!)

Els cors de carxofa...brutaaals...

I per mi, mero amb cebes caramel.litzades i espinacs...molt bo.

Els dos plats van anar maridats per un vi  negre francès, fet amb 17 varietats de raïm per això no està considerat com a cap DO i està etiquetat com a vi de taula "J'en veux", va ser el vi que menys em va agradar, però per que els vins francesos tenen un altre gust, diguem que no estic acostumada...

I el que no podia faltar era demanar un desig tot bufant una espelma... i... no va faltar...gràcies Albert...el meu desig va ser.........ja ja ja ...una M!!!

Formatge

Una safata de formatges, tots catalans, si volies els podies tastar tots, jo en vaig triar tres...un de blau, un de cabra i un d'ovella...un èxit amb els formatges!!!

Pre-postres

Maduixa i fruita de la passió...dolç i exòtic... jo hagués preferit alguna cosa amb xocolata, però l'alternativa va ser molt refrescant...I, ja estàvem bevent un vi dolç garnatxa 100% d'en De Muller...de Tarragona.

Maduixes, alfàbrega i Citronela

Contrast de gustos entre l'alfàbrega i les maduixes...sobre un biscuit amb un toc molt bo...

Sobre l'alfàbrega...plata comestible!!!

Petit Fours

Aquí si que ens vem posar tebis amb la xocolata...a quin més bo!!!!

Per acabar un parell de cafès...potser va faltar una copeta de cava per acabar de la mateixa manera que havíem començat...

Una volta per Sant Celoni per pair el sopar, recordant plats i sabors...i un record per sempre...

Moltes gràcies Can Fabes

I Moltes gràcies Albert, t'estim!!!

Coca amb cireres...

Avui és Corpus...a Reus és típica la Coca amb cireres i la setmana passada la Confiteria Poy ens va explicar  com fer-la, jo la volia fer ahir...però no va poder ser...avui si, ja està feta!!!

Recepta de la Confiteria Poy

De la recepta original he fet variacions, doncs com que anava tard he tingut problemes amb els subministraments d'alguns ingredients: les cireres no són negretes...  però són unes cireres molt dolces (les he tastat abans!!!!) i de matafaluga i de celiandre tampoc en tenien...(a Reus i després de la demostració de la Poy, avui tothom fa la "seva" recepta de coca amb cireres)...i ho he substituït per anís estelat (o estrellat que em sembla que també està ben dit!!)

Anís Estelat

I la recepta l'he fet quasi igual, però jo he deixat fermentar la massa mare de forma natural...i després li he afegit una mica més d'aigua.

Boleiada la massa i deixant-les reposar amb una mica d'oli d'oliva per sobre.


Posades al forn...a 180º i a partir del minut 15 no els hi he tret els ulls de sobre...

Tota la casa fa oloreta a anís...

Un altre repte aconseguit!!! ;)

Coca de Cireres by Confiteria Poy!!!

Ja tornem a ser dijous i tornem a una sessió del Mercat Central. Aquest cop toca la coca de cireres feta per la Confiteria Poy. Com sempre la cita el dijous a les sis de la tarda, i aquest dijous...no hi cabia ni una agulla. I deixeu-m'ho dir...tinc un cel de nen...va arribar dormit, es va despertar, va berenar  i tot ho va fer sense sentir-li la veu...una delícia...jo em vaig perdre algun pas...però ens van donar la recepta i van contestar totes les preguntes... dona gust!

Bé l'Albert Poy i l'Antonio Mañas ens van ensenyar pas per pas com fan la coca de cireres...primer van fer l'elaboració de la massa mare: amb 150gr d'aigua, 150gr  de farina i 80 grs de llevat, fem una bola i la deixem fermentar, millor unes hores i tapat amb un drap (ells la van sumergir amb aigua!!).
Passat el temps, la massa haurà duplicat el seu volum i ja podem fer la coca, tot i que es pot fer a mà, farem servir un robot (ells el de la foto) anem posant els ingredients restants i  engeguem la màquina... que es vagi amassant  fins que quedi una massa elàstica... ( a casa qualsevol robot de cuina, o unes varetes (les d'amassar!))

Traiem la massa de la màquina i la partim en boles d'uns 50gr i les boleiem (tot té la seva tècnica!!!). Les deixem reposar pintades amb oli.

Estirem les "boles", posem les cireres, tornem a deixar que doblin el seu volum i ensucrem amb força sucre.

Coem a 180º uns 15 o 20 minuts

Com que al mercat no hi ha forn...en van portar unes quantes per que les tastéssim...atenció amb els pinyols !!!  I les cireres si són del tipus negreta, molt millor!!!


I l'Albert, va aprofitar per fer-nos cinc cèntims de la xocolata que ells treballen i també ens va portar una mostra!!! Es tracta d'una marca francesa VALRHONA i ens va explicar, molt per sobre, com temperen la xocolata per treballar-la...a veure si un altre dia ens ho explica amb més calma!!!

Altre cop un individu apassionat per la seva feina...així dona gust...de bon grat passaria una tarda per l'obrador per veure com feinegen!!!

I, moltes gràcies, de nou, al Mercat de Reus!!!

Arròs amb cuetes de rap...

Sempre ve de gust un arròs, però quan estàs a dieta...l'arròs queda una mica aparcat! Ara que ja hem assolit el primer objectiu, podem permetre'ns el plaer d'un bon plat d'arròs.

Al mercat darrerament sempre hi han cuetes de rap, fan un goig...i ja te les imagines....fregidetes, amb caldereta ..o amb arròs!

Aprofitant ara, que encara hem trobat carxofes (estic per congelar-les sofregides i fer un arròs amb ceps quan sigui l'època!!!) pèsols,... i les cuetes de rap...un arròs genial!!

Necessitem un bon sofregit i un bon brou de peix.

Farem un brou suau de peix, doncs el rap ja deix molt gust a l'arròs, un tomàquet petit, una espina de rap (dels grans!!!)  i un cap de lluç,  mitja ceba, i carn de nyora; afegim aigua i quan bull, esperem vint minuts. Ho triturem tot i ho passem pel xinès. Reservem.

Tallem les carxofes a quarts i les sofregim i reservem.

Sofregim les cuetes de rap i reservem.

Per fer el sofregit: una ceba tendra tallada petita, quan està rossa afegim un  tomàquet ratllat, un pèl de sal i de sucre. Al cap d'uns minuts un rajolí de vi blanc per a cuinar (d'aquests d'euro i poc!!!). Ja haurem desgranat els pèsols i els afegim.  Quan els pèsols estan tous..el sofregit ja està fet.

És el moment d'afegir l'arròs, quasi una tassa per persona, mentre escalfem el brou, deixem l'arròs que es vagi fent amb el sofregit, afegirem el brou, quasi dues tasses per tassa d'arròs. Ho posem a foc fort deu minuts, moment que aprofitarem per posar les cues de rap i les carxofes, i baixarem al foc, ho deixarem uns set minuts més. 

I llest per a menjar!!!  

Si l'acompanyem amb un vinet blanc fresquet...

Bacallà amb espàrrecs de bosc!

Al congelador de casa sempre hi ha bacallà, és un ingredient que m'encanta i que en qualsevol moment et pot salvar un àpat!!! En aquest cas, va servir com a plat principal i per acompanyar uns espàrrecs que havíem trobat al bosc. La nostra intenció no era pas anar a buscar espàrrecs, però sempre són benvinguts, i com que la quantitat recollida no era massa...amb bacallà!

Necessitem

2 Cebes tendres
3 Alls tendres
2 talls de bacallà dessalat
Uns quants espàrrecs de bosc

Tallem les cebes i els alls tendres, els posem en una cassola amb força oli d'oliva, a foc baix deixem que es facin les cebes i alls tendres, quan comencin a agafar color hi afegim els espàrrecs, tallats a trossets i el bacallà ja descongelat. Amb la cassola tapada deixem que es cogui tot junt, i com que deix anar força aigua, pugem el foc.

(si ho creieu, li poseu sal...crec, que el bacallà, ja li dona el punt de sal i contrasta amb la dolçor de la ceba!!!)

El bacallà queda boníssim, entre els allets tendres i els espàrrecs...mmmm

Coc amb farina de garrofa!!!

Un quart de set del matí, hem acabat la son...una miqueta de llet...no en vol...li dono la maneta, vol el braç...es posa les mans a la boca li canvio pel xumet...ja són les set...massa d'hora per llevar-nos...seguim jugant...a quarts de vuit me'l poso al llit...i llavors, el lladre, s'adorm...i jo desperta cap a esmorzar i a feinejar per casa...

Com canvien els hàbits i com canvien les prioritats!!! 

L'altre dia (ui potser fa més d'un mes!!!) parlava amb la Teresa que ella havia fet un pastís amb la farina de garrofa que ens havia regalat la Nani el dia del sopar dels blocaires del Sud!!! I vaig pensar, on la tinc!!! Va ser arribar a casa, localitzar-la, i posar-me a fer un coc. No em volia complicar la vida, doncs mai saps quan tindràs una urgència, total que vaig decidir-me per fer la recepta del iogurt.

Necessitem per les mides un iogurt (jo he fet servir un iogurt de vidre)

Omplim una mida amb llet d'avena (seria l'equivalent al iogurt)

3 mides de sucre

3 mides de farina de garrofa torrada de Montroig del Camp

1 mida d'oli

1 sobre de llevat químic 

i 3 ous

Ratlladura de taronja (la llimona que tenia...no estava per ratllar!)

Engeguem el forn a 200º.

Primer posem els ous i el sucre i barregem amb les varetes elèctriques, després la llet, l'oli i anem tamisant  la farina de garrofa torrada i el llevat.

Al final, posem la ratlladura d'una taronja. Ho posem en un motlle, i al forn a 180º uns 35/40 minuts.

Desemmotllem, posem sucre glaç per sobre i a menjar.

Tenia especial interes en tastar-lo, doncs la garrofa era menjar per a rucs al meu poble!!!, i me la van vendre com a xocolata. Volia saber si tindria gust a xocolata?? Vem arribar a la conclusió que tenia més gust a regalèssia...però la veritat és que el color era de xocolata del 70%!!!

Un trosset per esmorzar, mentre el mini-Pol dorm...serà lladre!!!

Menjablanc...by Pastisseria Miquel Caelles!!!

El postre típic de Reus és, sens dubte, el Menjablanc... 

La recepta que fa la meva mare:

500 gr D'ametlles dolces (4 o 5 ametlles amargues)

200 gr de sucre

50 gr de midó

Pell de llimona 

Canyella

Un pols de sal

S'agafa un morter i es van aixafant les ametlles, anant afegint una miqueta d'aigua fins que quedi una pasta fineta, és un procés laboriós i cansat!!! Després afegim un litre d'aigua, ho barregem bé i ho colem amb un drap de cotó, ho passem dues vegades i obtenim  (més o menys) 1 litre de llet d'ametlles, en reservem una mica per a desfer el midó. El posem a una cassola amb la pell de llimona, el pols de sal i la branca de canyella,  afegim el midó desfet i esperar fins que arrenca el bull.

El serveix en cassoletes de fang.

Jo no l'he fet mai, però després de la presentació que en va fer la Pastisseria Caelles, vaig fer-me amb un kit i aquest cap de setmana l'he fet seguint les instruccions:

El kit porta:

Un pot amb el preparat d'ametlles, el Menjablanc, vaja! 

Una bosseta amb la maicena

i en els primers kits una coixinera

I les instruccions, que copio:

1er. Posar la pasta del Menjablanc en un bol amb 900 gr d'aigua filtrada o mineral i remenar-ho bé.  Jo vaig fer servir aigua embotellada.

2on. Deixar-ho madura a la nevera de 6 a 12 hores. Jo, d'un dia per l'altre!!

3er. Tornar-ho a remenar i passar-ho tot per una coixinera de roba per premsar-ho bé i que surti l'orxata. Aquesta orxata ja està boníssima!

4rt. Reservar una mica d'aquesta orxata per diluir la maicena.

5è. La resta posar-la al foc a escalfar fins que arribi a 60º i aleshores adjuntar la maicena diluïda i colada. Jo, estava pendent de fer la foto pel facebook,i va arribar quasi a 65º, però en el resultat no es va notar!

6è. No deixar de remenar fins que comenci a bullir.

7è. Quan arrenqui el bull ja es pot tancar el foc i abocar a les cassoletes escollides. Jo en vaig omplir 4 com les de la foto i dos recipients de congelats per a poder transportar-los. Després no va donar temps a desmotllar-los!!!

8è. Deixar refredar a temperatura ambient i després ja es pot menjar. Un cop freds es poden guardar a a la nevera.

La Pastisseria Caelles ha aconseguit portar el gust del Menjablanc a cada casa!!! Boníssim!!!